RUTA POLINYÀ ALS ULLALS D’ALBALAT

Aquesta ruta comença al centre de Polinyà de Xúquer, aplega als Ullals d’Albalat i acaba de nou a Polinyà. Amb 20 kilómetres de distancia destaca per la seua llargària i, al hora, per passar per una bona quantitat d’edificis i llocs remarcables. La major part del camí es pla, per tant la dificultat radica en la distància.

 
 
Tipus de ruta: circular
Dificultat: moderada
Distància: 20,08 km
bici-peu
  
Ruta wikiloc
 
 

descarga PDF25

Text en castellà

descàrrega PDF25

Text en valencià

 
 43-Ullal de la Senillera xicotet-B-s

Ruta des de Polinyà al ullals d¡Albalat

 

LA RUTA: Polinyà de Xúquer. (Plaça Ajuntament – Cervantes – Blasco Ibáñez – Sant Josep) Passarel·la  –  La Mota  –  Pont de ferro  –  Albalat de la Ribera –  La marjal – Albalat de la Ribera –  Pont d’Albalat  –  La Granja  –  Camí Sinyent  (carretera CV-507 a Benicull)  – Camí Vell d’Alzira  –  POLINYÀ.

Recorregut de la ruta des de Polinyà als Ullals d’Albalat

Punt de partida, la plaça de l’Ajuntament de Polinyà de Xúquer. Comencem la ruta pel carrer Cervantes, girem a la dreta per Blasco Ibáñez,  després de passar l’església girem a l’esquerra pel carrer Sant Josep, que comença en un edifici de tres plantes a la cantonada;  al fons del carrer ja podem vore la passarel·la. Quan arribem a la ronda Joan Fuster, pujarem la passarel·la per accedir a La Mota.

La passarel·la

Polinyà està situat a molt poca distància del Xúquer. Fa uns anys la Diputació va traure la carretera per fora del poble, entre aquest i el riu. Al final del carrer Sant Josep, a la Ronda Joan Fuster està la passarel·la que salva la circumval·lació i permet accedir fàcilment a La Mota. L’altura d’aquesta construcció permet unes vistes interessants sobre el poble, el riu i part de la comarca.

La Mota

Cordó, com diuen a altres zones de la comarca, és una construcció dissenyada per protegir els pobles de les avingudes del riu Xúquer. La seua amplada i sobretot l’elevació (uns 5 metres) la converteix en un lloc ideal per passejar, caminar o córrer. Va des de quasi el pont d’Algemesí fins a Fortaleny, pel que fa al marge dret del Xúquer.

Abandonem Polinyà vegada baixem de la passarel·la, i ubicats dalt de La Mota, anem a l’esquerra, direcció Albalat, sense deixar aquest camí elevat.  Gaudiu de la perspectiva. Al poc de començar la caminada per La Mota teniu la possibilitat de desviar-vos un moment al Poaor; és el primer camí a la dreta, que baixa cap al riu.

El Poaor (pouador)

Des de La Mota podem baixar vora riu al punt conegut com El Poaor. Era l’embarcador des d’on s’extreia arena del Xúquer; el punt on les barques descarregaven el material. Fins a la pantanada de 1982 encara quedaven vestigis. És un lloc interessant per vore el Xúquer en mig d’una recta molt llarga. Indret privilegiat per l’observació d’ocells, algunes aus de l’Albufera tenen els seus dormitoris als arbres de vora riu.

Després de veure el Poaor tornem a La Mota i ens dirigim cap a l’oest (a la dreta) per dalt a La Mota, per fruir del paisatge que ofereix. De tant en tant, si ho desitgem, podem tornar a acostar-nos al Xúquer per alguns dels camins que baixen.

Cal destacar al paisatge una gran quantitat de motors de reg i cases de camp. Fa uns anys eren habitades per treballadors dels propietaris de les finques rústiques de Polinyà principalment, i en l’actualitat en ruïnes, com a magatzem o segon habitatge. Al fons, la Serra de Corbera.

El riu Xúquer 

Accés: Al llarg del passeig per La Mota podem trobar alguns camins que baixen cap al riu; molts d’ells ens permeten accedir a les seues vores i fer una ullada. Aquest punt és molt accessible i proper per a veure el Xúquer.

El pont d’Albalat

Un dels ponts de ferro sobre el Xúquer, gran obra d’enginyeria de la seua època. Quan va ser alçat, va substituir un pas de barca just a l’eixida de la població.

Està format per dues gelosies de 40’50 m de llum amb pila metàl·lica al centre (avui molt retocat). És del tipus anomenat “bowstring”. Inaugurat el gener 1917, l’autor del projecte fou l’enginyer Arturo Monfort. Va ser iniciat en 1912 pel contractista D. Agustín Marco Pérez sota la direcció de l’enginyer Enrique Tamarit. Es va reformar en 1914, ampliant la seua amplària amb les andanes volades per als vianants; verificant-se la recepció definitiva el 17 de juny de 1918. En el seu finançament va participar l’Estat, els ajuntaments d’Albalat i Polinyà de Xúquer i la Diputació Provincial de València.  La liquidació de les obres, sumà un total de 197.546’49 pessetes. Igual que el pont de Gavarda i altres ponts de la comarca, tant de carretera com de ferrocarril, fou construït en els tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona.

Creuarem el pont i entrarem a la població d’Albalat de la Ribera. Tot recte arribarem a la Plaça de la Cort, on es troba la Casa de la Vila i l’Església parroquial de Sant Pere Apòstol.

Casa de la vila d’Albalat de la Ribera

Abans de tenir Casa de la Vila, el Consell es reunia en una llotja o cort que es trobava a la fi del carrer Castell amb la confluència o començament del carrer que avui s’anomena Peris Mencheta, abans de St. Antoni, i també a l’ermita de St. Roc, que sempre ha estat propietat municipal fins que un alcalde brillant  féu donació a l’església, i deixaren de decidir sobre ella, per a desgràcia dels albalatencs.

L’any 1644, el Consell de la Vila d’Albalat de la Ribera va comprar la casa a Jaume Exea per a construir el que és, en l’actualitat, l’ajuntament del municipi. En un principi, la casa de la vila acollia diverses funcions i oficis: en la planta baixa, trobàvem el Tribunal de Justícia i la carnisseria, així com diverses estances per a oficials, municipals i les presons. En la primera planta, hi havia un pati descobert des d’on eixia l’escala que comunicava ambdós plantes. Des d’allí, s’accedia a la sala, estança principal de la casa on es reunia el Consell de la Vila. La distribució es completava amb altres sales; una d’estes dedicada a l’arxiu.

Com qualsevol edifici, esta casa s’ha anat  adaptant amb el pas del temps a les diverses necessitats i modes, el que ha provocat que  la seua fisonomia canvie. No obstant això, conserva les línies generals d’aquells elements que es consideren importants i manté la seua estructura. Val a dir que a la casa de la vila se li va afegir l’antiga casa Albeitar, de manera que avui conformen una sola unitat.

Església de Sant Pere Apòstol d’Albalat de la Ribera

La primitiva església es bastí després de la reconquesta, seguint el model de les esglésies de conquesta, d’una nau amb contraforts. Amb el temps s’amplià construint el trassagrari amb volta, i grans finestrals d’estil gòtic.

A finals del segle XVII s’enderrocà la fàbrica medieval i s’inicià la construcció de la nova fàbrica de l’església, d’estil barroc.

L’actual planta segueix el model funcional de temple valencià, heretat de la tradició medieval, la seua planta de creu llatina d’una sola nau amb capelles entre els contraforts, i cúpula sobre el creuer que a l’exterior es cobreix amb teulada romana vidrada verda, la resta de l’església combina teula romana i teula àrab depenent de llocs.

L’artífex de la seua construcció va ser un prevere, rector natural d’Albalat i incardinat a la parròquia, a més de pertànyer a una de les families benestants i il·lustres, a qui li deien  Sebastià de Figueres. El Mestre d’Obres va ser Gaspar Diez, deixeble directe de J. Bta. Pérez Castiel. La capella avui de St. Josep és del Mestre Francisco Padilla, i la del Cor de Jesús, abans dels Sants de la Pedra, és de Gaspar Diez, per això el llogaren per fer l’Església.

El bé immoble ha sigut declarat bé de rellevància local (BRL) dins de la categoria de monument d’interés local segons la disposició addicional cinquena de la Llei 5/2007. A més, compta amb determinats béns patrimonials de belles arts en el seu interior.

Girem a la dreta, pel costat de l’església pel carrer Ample de Sueca, tot recte pel carrer Bon Aire fins al final, que girarem a l’esquerra. Aquest camí va en paral·lel a La Mota, a la qual pujarem després de 200 m.  La Mota fa una corba a la dreta i al cap d’uns metres hi ha una baixada a la carretera CV-515.  Si anem uns 100 metres a la dreta, podrem vore l’edifici anomenat “El xalet”.

El Xalet

Edifici de planta baixa i pis construït en pedra i rajola a cara vista en 1940, aproximadament.

Es tracta d’una construcció d’estil regionalista,  un tan eclèctica, en la qual s’han conjugat diversos elements relatius a diferents estils, com les finestres amb arcs de mig punt, la torre amb teulada a quatre vessants, o la pedra vista que es combina amb les fileres de rajola que marquen els distints nivells. A més, hi ha alguns afegits més recents com una de les columnes de la façana que sustenten el balcó principal, realitzada en rajola a cara vista de diferent factura al dels restants suports. El bigam és de fusta i la coberta de teula àrab. El terreny en què es troba ubicat està rodejat per una tanca de ferro forjat, subjecta per pilars de pedra.

Tornarem enrere, fins on havíem baixat de La Mota, i anirem a la dreta pel camí de La Mola, després creuarem el camí de l’Assagador i continuarem recte.  Després de 1.600 m des de l’encreuament, girarem a la dreta. Uns metres més enllà podrem vore els Ullals de la Senillera gran (A) i xicotet (B).

Els Ullals

Brolladors naturals d’aigua oberts en les planes al·luvials, a la zona en contacte amb les terres calcàries.

Els elements naturals de major valor paisatgístic en el municipi d’Albalat són els ullals. Constitueixen autèntiques reserves genètiques, amb espècies endèmiques i amb un gran valor biogeogràfic. En els ullals d’Albalat troben refugi espècies endèmiques com el fartet, el samaruc i el petxinot. La rehabilitació i conservació d’aquests refugis de biodiversitat és fonamental per a la supervivència del Parc Natural de l’Albufera.

Eixida dels Ullals

Després anirem a l’esquerra pel primer camí que trobem, per començar a vore a la nostra dreta camps d’arròs. Després d’una gran recta de 500 m, el camí tomba a la dreta,  i als pocs metres podrem vore l’Ullal de la Mula. El camí fa un gir a l’esquerra, continuem per admirar la marjal i tot l’ecosistema  del Parc Natural; a la nostra dreta ens acompanya la Séquia dels Setze Pams. És molt típic també, vore per la marjal d’Albalat, casetes de camp on la gent va els caps de setmana, a l’estiu, “de càbila”, de festa amb els amics, etc. Després de 1.800  metres, i passades dues casetes a mà esquerra (Villa Peñaroya, i El Lleó),  surt un camí a l’esquerra, pel qual girarem. Ja portem recorreguts 9,5 km, comencem el camí de tornada, direcció Albalat, que serpenteja pels arrossars.

Al cap de 2 km aprox. vorem l’Ullal Gros, i després d’1 km  més, quan estem ja entre tarongers, el Miraor.  A 400 m ens trobem de cara el camí que havíem fet d’anada. Seguim el camí durant 1600 m gaudint del paisatge i la natura, i quan arribem al camí de l’Assagador girarem a la dreta. A mig camí trobem l’Antic Assagador, aquest camí desemboca en el camí Polígon núm.15, girarem a l’esquerra.  Aquest és un magnífic camí, ombrat per arbres a tots dos costats de la via. Tot recte passarem per davant del cementeri municipal d’Albalat, on es pot parar i admirar diverses escultures d’art funerari. Continuem el camí, passant pel carrer La Dula, creuem la carretera, anem pel carrer Delme fins a la Plaça de la Cort, recte fins al pont de ferro.  Creuem el pont de ferro i girem a la dreta.

L’Antiga Carretera

Quan es va construir el nou accés i la rotonda, es va deixar una via de servei per a accedir al Motor del Poble. Allí trobareu un tram de carretera per tapar; és un testimoni de l’antiga i primera carretera que anava a Alzira: les llambordes (adoquins).

Podeu continuar agafant  de seguida la Mota o entrar al Motor del Poble per la via de servei.

El motor del poble

És el motor de la Comunitat de Regants de Polinyà, rega la majoria del terme, unes 3.400 fanecades per mitjà de la xarxa de reg coneguda com a Séquia Segona o Séquia Nova. Agafa l’aigua del riu. Els orígens de la xarxa de reg es remunten al segle XVII; el motor data dels últims anys del segle XIX.

La Granja

Edifici medieval d’extraordinària importància. Fa poc ha sigut comprat per l’Associació Valenciana d’Agricultors, que té un projecte de restauració de l’edifici. Masia gòtica dins l’arquitectura civil, hi ha pocs edificis de les seues característiques i tan complets, tot i el seu estat. Una volta l’edifici per fora ens deixa vore una gran quantitat d’arcs apuntats tapats, arcs que segurament donarien pas a una llotja porticada. A la part oest hi ha dues portes, també cegades, de gran interés. A la façana principal, que dóna al sud (carretera) queda una de les finestres gòtiques. L’interior és molt interessant, però actualment no és visitable donat el seu estat perillós.

A la documentació antiga de vegades es parla del lloc com a Granja de Sinyent. El motiu és que als voltants de l’edifici estaria el desaparegut poblat de Sinyent.

Pas de la carretera:

Atenció! Circulem un tros per carretera. Després de vore La Granja hem de creuar la carretera CV-505; ens dirigirem a la carretera CV-507 direcció Benicull. A uns 200 metres, a l’esquerra, agafarem el Camí Vell d’Alzira en direcció Polinyà. Entre les persones majors alguns encara li diuen a aquesta carretera el Camí Sinyent.

Camí vell d’Alzira

La tornada al poble la fem per aquest camí local, tranquil però amb cert trànsit, per tant: Precaució! Tot i això podem gaudir d’un bonic passeig entre els camps de tarongers.

Quan arribem al poble girem a la dreta per davant de les escoles, farem un tros de Ronda fins a arribar al carrer Canonge Hernandis, que ens surt a l’esquerra. Tot recte fins a la plaça de l’Ajuntament.

 

 Àlbum de fotos

About Ajuntament de Polinyà de Xúquer

Amb aquesta pàgina web l’Ajuntament vol mostrar les possibilitats turístiques del poble i ajudar així a les empreses locals en el seu esforç per donar-se a coneixer.

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.