LA GRANJA

Per a parlar de la Granja el millor serà utilitzar com a referència l’informe que feu l’arquitecte Federico Iborra Bernard demanant la intervenció i conservació de l’edifici. Aquest informe es fonamenta en la seua tesi doctoral. En aquesta afirma:

“La Granja es uno de los ejemplos más notables y mejor conservados de la arquitectura civil no militar del siglo XIII, mostrando todavía hoy algunos de los elementos tipológicos que configuraron edificios tan tempranos e importantes como la Casa de la Ciudad de Valencia, el Palacio Real y el primitivo Palacio Episcopal. El edificio es la clave para la comprensión de otras construcciones muy transformadas y desnaturalizadas como la antigua casa de los Villena en Carpesa.”

 
 
 Situada vora la carretera comarcal CV-505, prop del encreuament amb la CV-507
 
 Àlbum de fotos
 La granja Polinyà de Xúquer 2La granja Polinyà de Xúquer

 

Així l’arquitecte data la construcció de La Granja a finals del segle XIII o principis del XIV. Queda inalterat fins al segle XVII, moment en el qual es canvien els forjats i se substitueix l’escala exterior per altra interior. Al segle XVIII es construeix un cos annexe al principal, probablement per a la cria dels cucs de seda. Per eixes mateixes dates es construeixen els actuals porxos. La data de 1801 es conserva gravada a la porta d’accés al pati. A finals del XVIII o principis del XIX es substitueix la coberta per l’actual. El cos principal, medieval, mostra una successió d’arcs apuntats definint el perímetre del cos, sent cegats per fàbrica irregular de rajola i maçoneria; alguns varen ser ocultats per un afegit posterior. Tot açò ens parla d’una funcionalitat variable al llarg del temps.

La propietat de La Granja sembla que en origen era propietat de la Corona o d’algun noble i en època incerta passaria a mans del monestir de la Valldigna, fins a la desamortització de 1835 que passà a propietat particular.

L’emplaçament de la propietat, i per tant del monument, resulta de gran importància estratègica. Un punt de pas del riu Xúquer i a mig camí entre Sueca i Alzira. Açò i l’estructura de la planta baixa fan pensar a alguns estudiosos en un edifici públic; Iborra fa referència als punts de peatge que trobem als accessos de Morella. No es descarta tampoc que durant un temps fóra fonda, com també és molt possible que fóra centre d’una explotació agrícola de certes dimensions. Cal recordar que Sinyent era una alqueria que es localitzava als voltants de la Granja; de fet la gent major per referir-se al camí que va d’allí a Benicull li diu el camí Sinyent.


Fitxa de recurs turístic: La Granja

NOM DEL RECURS Granja de Sinyent.
CATEGORÍA Arquitectura.
SUBCATEGORÍA Arquitectura agrícola.
UBICACIÓ Polinyà de Xúquer.
ESTAT  DE CONSERVACIÓ Mitjà
ACCESSIBILITAT Mitjana.
ÈPOCA PROPÍCIA DE VISITA Qualsevol època de l’any.
ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN Visites.
PROPIETAT, GESTOR AVA
PROTECCIÓ  LEGAL O CATALOGACIÓ BIC

 

Fitxa de valoració del recurs en funció del seu potencial turístic: La Granja

Atractivitat Mitjana
Vulnerabilitat No en té
Disponibilitat Bona
Accessibilitat Mitjana
Valor educatiu Mig

 

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.