LLAVANER MUNICIPAL

 
Camí l’Ermita, sobre la Séquia Primera
 
 
 
Per saber més sobre el llavaner i la seua restauració
 
 Per conèixer un testimoni sobre llavar la roba
 llavaner Polinyà de Xúquer 2llavaner Polinyà de Xúquer

Segon els llistat de patrimoni de bens immobles i etnològics de la Comunitat Valenciana el llavaner de Polinyà de Xúquer fou construït l’any 1920. Està situada en el curs de la Sèquia Primera, a curta distancia del poble pel camí l’Ermita, de camí al  cementeri. Durant anys era un punt important de la vida social local per la gran afluència de dones tots els dies.

A finals dels anys 70 del passat segle encara es gastava, però molt poc. De fet l’ajuntament va baixar les últimes lloses de llavar de la part esquerra per a permetre que les dones que anaven a llavar arribaren a l’aigua, que ja havia baixat molt donada la desaparició de molts dels ullals que alimentaven la sèquia per la gran quantitat de motors de reg.

L’any 1982 la pantanada el va tombar sobre el mateix i l’ajuntament va netejar el curs de la sèquia pujant les restes i deixant-les al seu lloc. Això facilità que en decidir-se la seua restauració fora possible recuperar gran part dels materials.

Es presentà un projecte a la Diputació Provincial de València dins els programes de Recuperació i Restauració del Patrimoni, aconseguint subvenció suficient per portar a terme la restauració en dues fases. Entre setembre i octubre de 2005 es va netejar la zona, es recuperaren molts materials (gran quantitat de rajoles i quatre arcs), i es reconstruïren les parets que conformaven el llavaner.

En abril de l’any 2007 es portà a terme la segona fase en aconseguir una altra subvenció de la Diputació dins el mateix programa. Es reconstruí la coberta de teula alacantina, s’arrebossaren les parets i es pintà, quedant així recuperat el llavaner municipal de Polinyà, ara com a punt de visita i testimoni d’un temps i una forma de viure i fer moltes coses.

Al poble aquest edifici s’anomena el llavaor.


Fitxa de recursos turístics: el llavaner municipal

NOM DEL RECURS Llavaner.
CATEGORÍA Arquitectura.
SUBCATEGORÍA Arquitectura popular.
UBICACIÓ Polinyà de Xúquer.
ESTAT  DE CONSERVACIÓ Alt
ACCESSIBILITAT Mitjana.
ÈPOCA PROPÍCIA DE VISITA Qualsevol època de l’any.
ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN Visites.
PROPIETAT, GESTOR Ajuntament de Polinyà de Xúquer.
PROTECCIÓ  LEGAL O CATALOGACIÓ

 

Fitxa de valoració del recurs en funció del seu potencial turístic: el llavaner municipal

Atractivitat Mitjana
Vulnerabilitat No en té
Disponibilitat Bona
Accessibilitat Mitjana
Valor educatiu Mig/alt

LA GRANJA

Per a parlar de la Granja el millor serà utilitzar com a referència l’informe que feu l’arquitecte Federico Iborra Bernard demanant la intervenció i conservació de l’edifici. Aquest informe es fonamenta en la seua tesi doctoral. En aquesta afirma:

“La Granja es uno de los ejemplos más notables y mejor conservados de la arquitectura civil no militar del siglo XIII, mostrando todavía hoy algunos de los elementos tipológicos que configuraron edificios tan tempranos e importantes como la Casa de la Ciudad de Valencia, el Palacio Real y el primitivo Palacio Episcopal. El edificio es la clave para la comprensión de otras construcciones muy transformadas y desnaturalizadas como la antigua casa de los Villena en Carpesa.”

 
 
 Situada vora la carretera comarcal CV-505, prop del encreuament amb la CV-507
 
 Àlbum de fotos
 La granja Polinyà de Xúquer 2La granja Polinyà de Xúquer

 

Així l’arquitecte data la construcció de La Granja a finals del segle XIII o principis del XIV. Queda inalterat fins al segle XVII, moment en el qual es canvien els forjats i se substitueix l’escala exterior per altra interior. Al segle XVIII es construeix un cos annexe al principal, probablement per a la cria dels cucs de seda. Per eixes mateixes dates es construeixen els actuals porxos. La data de 1801 es conserva gravada a la porta d’accés al pati. A finals del XVIII o principis del XIX es substitueix la coberta per l’actual. El cos principal, medieval, mostra una successió d’arcs apuntats definint el perímetre del cos, sent cegats per fàbrica irregular de rajola i maçoneria; alguns varen ser ocultats per un afegit posterior. Tot açò ens parla d’una funcionalitat variable al llarg del temps.

La propietat de La Granja sembla que en origen era propietat de la Corona o d’algun noble i en època incerta passaria a mans del monestir de la Valldigna, fins a la desamortització de 1835 que passà a propietat particular.

L’emplaçament de la propietat, i per tant del monument, resulta de gran importància estratègica. Un punt de pas del riu Xúquer i a mig camí entre Sueca i Alzira. Açò i l’estructura de la planta baixa fan pensar a alguns estudiosos en un edifici públic; Iborra fa referència als punts de peatge que trobem als accessos de Morella. No es descarta tampoc que durant un temps fóra fonda, com també és molt possible que fóra centre d’una explotació agrícola de certes dimensions. Cal recordar que Sinyent era una alqueria que es localitzava als voltants de la Granja; de fet la gent major per referir-se al camí que va d’allí a Benicull li diu el camí Sinyent.


Fitxa de recurs turístic: La Granja

NOM DEL RECURS Granja de Sinyent.
CATEGORÍA Arquitectura.
SUBCATEGORÍA Arquitectura agrícola.
UBICACIÓ Polinyà de Xúquer.
ESTAT  DE CONSERVACIÓ Mitjà
ACCESSIBILITAT Mitjana.
ÈPOCA PROPÍCIA DE VISITA Qualsevol època de l’any.
ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN Visites.
PROPIETAT, GESTOR AVA
PROTECCIÓ  LEGAL O CATALOGACIÓ BIC

 

Fitxa de valoració del recurs en funció del seu potencial turístic: La Granja

Atractivitat Mitjana
Vulnerabilitat No en té
Disponibilitat Bona
Accessibilitat Mitjana
Valor educatiu Mig

 

POAOR (EMBARCADOR)

Situat a la vora del riu Xúquer, trobem el que antigament era El Poaor (pouador). El seu nom prové de la zona del riu on es treballava, i el treball que es feia en ella. Allí les barques extreien sorra del fons del riu (pouar), encara que actualment, aquest sistema ha desaparegut ja que no resultava rendible. El mateix punt, també servia per dur a terme activitats com la pesca quan el riu estava en millor estat ecològic.

 
 
Està situat vora riu; s’accedeix des de la Mota.

Accés des del poble:   Al  final del carrer Sant Josep es creua la ronda Joan Fuster, pujant la passarel·la, i arribant a la Mota.

Per saber més sobre el Poaor

 poaor2poaor

Actualment, s’ha dotat la zona del Poaor d’instal·lacions perquè servisca com a zona d’oci i on trobarem una gran esplanada per poder jugar o pescar, i a més, un zona d’arbrat on s’han instal·lat bancs i taules així com també una sèrie de torradores perquè a la gent que li agradi gaudir de la naturalesa i vulga passar un dia agradable puga fer-ho sense cap tipus d’objecció.

La conservació entorn del riu Xúquer, és molt bona i predomina una gran quantitat d’aus entre camps i boscos que es troben prop d’aquest lloc.
Durant tot l’any es pot apreciar la varietat d’aus a la zona, alguns provinents del proper Parc Natural de l’Albufera, però l’època en què pot admirar-se realment és a la primavera a causa de la floració i la suavitat del clima.


Fitxa de recursos turístics: Poaor

NOM DEL RECURS Poaor (pouador).
CATEGORÍA Arquitectura.
SUBCATEGORÍA Arquitectura.
UBICACIÓ Polinyà de Xúquer.
ESTAT  DE CONSERVACIÓ Bo.
ACCESSIBILITAT Fàcil.
ÈPOCA PROPÍCIA DE VISITA Qualsevol època de l’any.
ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN Pesca. Activitats d’esplai.
PROPIETAT, GESTOR Ajuntament de Polinyà.
PROTECCIÓ LEGAL O CATALOGACIÓ

 

Fitxa de valoració del recurs en funció del seu potencial turístic: Poaor

Atractivitat Mitjana
Vulnerabilitat No en té
Disponibilitat Bona
Accessibilitat Mitjana
Valor educatiu Mig/alt

 

MOLÍ MONSALVÀ

El Molí Monsalvà es un antic molí de la Baronia de Corbera, hui en desús. La construcció és d’un únic cos, amb afegits posteriors. Es pensa que la estructura original deuria ser del segle XIV. El cos central es caracteritza per la gran altura, i és en este recinte on es conservava tota la maquinària de fusta del molí, però avui dia solament conserva les pedres de mola.

 
Situada a la partida del  Colom (Polinyà de Xúquer) al camí rural entre la CV-508 i la CV-511
 
Àlbum de fotos
  moli monsalva 01

Recentment ha estat adquirida per la Mancomunitat de Municipis de la Ribera Baixa.

Es troba en una zona de fàcil accés, amb un paisatge de cultiu. Es tracta d’un molí medieval que se situa en la confluència de la sèquia de les Boves i la del Rei. Enfront del molí, a l’altra banda de la carretera, el terme de Corbera. Ben a prop el de Riola.

El Molí Monsalvà conserva tot l’entramat de canals i vies d’accés de l’aigua al molí. A més, trobem un pati recobert de maó, a manera d’enllosat. S’han utilitzat elements construïts en períodes posteriors. Finalment, indicar que el molí ha sofert modificacions recents que han afectat a la seva estructura. En l’Arxiu de Riola existeix un document de partició de la Baronia de Corbera i les disputes pel molí. En el qual s’ha trobat ceràmica medieval; i restes de murs, pati enllosat i sistema de canalització d’aigua.

 

Fitxa de recurs turístic: Molí Monsalvà 

NOM DEL RECURS Molí de Monsalvà.
CATEGORÍA Arquitectura.
SUBCATEGORÍA Arquitectura agrícola.
UBICACIÓ Polinyà de Xúquer.
ESTAT  DE CONSERVACIÓ Mitjà
ACCESSIBILITAT Mitjana.
ÈPOCA PROPÍCIA DE VISITA Qualsevol època de l’any.
ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN Visites.
PROPIETAT, GESTOR Mancomunitat de la Ribera Baixa.
PROTECCIÓ  LEGAL O CATALOGACIÓ

 

Fitxa de valoració del recurs en funció del seu potencial turístic: Molí Monsalvà

Atractivitat Mitjana
Vulnerabilitat No en té
Disponibilitat Bona
Accessibilitat Mitjana
Valor educatiu Mig/alt

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ

L’ermita de Sant Sebastià és una construcció senzilla del segle XVI. De petites dimensions, amb dos trams i planta rectangular. En l’exterior, la coberta és de teula àrab. L’accés es realitza pujant set graons adornats en la part superior amb un arc de mig punt. Sobre aquest arc se situa una placa commemorativa amb la data de restauració: “Ermita de Sant Sebastià, restaurada l’any 1985”. Quan accedim a l’ermita, el primer que veiem és un pòrtic davanter, rectangular. La coberta interior d’aquest pòrtic presenta bigues de fusta i revoltons. L’accés a l’interior de l’espai, on es troba l’estàtua de Sant Sebastià, es realitza per mitjà d’uns graons i un arc. Aquest espai es cobreix a l’interior per bigues de fusta i revoltó dentat, formant una volta de canó apuntada. En la capçalera apareix un arc apuntat de maó vist, i en un petit buit se situa l’estàtua de Sant Sebastià.

Ermita de Sant Sebastià

Situada al camí l’ermita, junt al Cementeri Municipal
 Ermita de Sant Sebastià

 

Fitxa de recursos turístics: Ermita de Sant Sebastià

NOM DEL RECURS Ermita de Sant Sebastià.
CATEGORIA Arquitectura.
SUBCATEGORIA Arquitectura religiosa.
UBICACIÓ Polinyà de Xúquer.
ESTAT  DE CONSERVACIÓ Bo.
ACCESSIBILITAT Fàcil.
ÈPOCA PROPÍCIA DE VISITA Qualsevol època de l’any.
ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN Visites.
PROPIETAT, GESTOR Ajuntament de Polinyà.
PROTECCIÓ  LEGAL O CATALOGACIÓ

 

Fitxa de valoració del recurs turístic en funció del seu potencial turístic: Ermita de Sant Sebastià

Atractivitat Mitjana
Vulnerabilitat No en té
Disponibilitat Bona
Accessibilitat Bona
Valor educatiu Mig