LA SOCIETAT OBRERA

L’edifici de la Societat Obrera es un gran edifici que es veu a primer cop d’ull; no té interés artístic destacat, però en té molt a nivell històric. El nom ve donat per la societat que el va construir: la “Societad Obrera del Campo y Oficios Varios”.

Que son les Societats Obreres

Les societats obreres són agrupacions locals de treballadors amb els objectius:

“de despertar y extender el espíritu de solidaridad y acción entre la clase trabajadora, dedicada a los trabajos agrícolas  y a los oficios varios”

La definició ha estat copiada dels estatuts d’aquesta associació obrera fundada a Polinyà l’any 1919. Les societats obreres vindrien a estar a mig camí entre els gremis i els actuals sindicats.

Localització de la Societat Obrera a Polinyà de Xúquer

Aquesta Societat va estar localitzada en diversos locals del poble fins l’any 1930, en que construeixen aquest local a la cantonada del carrer Perales e Igual amb l’avinguda Pío XII. Per aconseguir-ho es varen emetre unes accions per valor de 25 pessetes (una fortuna a l’època) que compraren els propis treballadors. Aquells que no podien comprar-les en diners ho feien amb hores de treball en la construcció del seu local. Durant els anys de funcionament consta, segons es diu a l’expedient de decomís, un bar i una biblioteca; també s’organitzaven activitats, xerrades …Societat obrera

Desmantellada i ressorgida

Acabada la guerra civil l’edifici fou decomisat i prohibit l’associacionisme. Durant anys allí va funcionar un cine i desenvolupà les seues activitats Falange Española. Després seria un local de joc, local jovenívol, i també tingué altres activitats lúdiques i socials.

Amb la democràcia es tornà a fundar la Societat i es reclamà la devolució d’aquest patrimoni, procés encara en marxa però que compta amb sentències favorables. Des de fa uns anys en una part de l’edifici hi ha un supermercat i l’altra està a càrrec de la Societat, tot i que legalment la titularitat és de l’ajuntament.

Per saber més de la història d’aquest local, de la Societat Obrera de Polinyà i de les Societats Obreres en general, poden consultar el llibre “Polinyà al primer terç del segle XX. Associacionisme obrer. La Societat Obrera de Polinyà”, del que son autors Eduard J. Gay, Carlos D. Fuentes i Josep Andrés, publicat per l’Ajuntament de Polinyà de Xúquer l’any 2001.

MODERNISME A POLINYÀ DE XÚQUER

Origen del modernisme a Polinyà de Xúquer

L’època d’esplendor dels propietaris agrícoles tingué la seua plasmació en l’arquitectura local de Polinyà de Xúquer, amb la peculiaritat que a Polinyà una part del terme era marjal i a l’altra es cultivaven tarongers. Les famílies propietàries reformaren i construïren cases inspirades per l’estil de moda (entre els que podem trobar el modernisme) conformant així un paisatge urbà propi.  Podem trobar cases de l’època amb matisos de diverses corrents i models arquitectònics repartits pels carrers del centre i, sobretot, a la plaça Major.

Exemples més destacats del modernisme a Polinyà de XúquerModernisme a Polinyà de Xúquer

Entre els estils que podem trobar està el modernisme destacant  l’arquitecte Pascual Bonaventura Ferrando, amb almenys tres treballs identificats:

La Casa del carrer Sant Sebastià núm. 8, amb entrada per a cavalleries, i habitatge tant a la planta baixa com al primer pis.  La casa es construí en 1909, com es pot veure a la façana.

La Farmàcia, a la plaça Major núm. 15. Originalment l’edifici era el doble de gran però als anys 70 la meitat de la casa fou derruïda i es construí un habitatge modern. Recentment l’edifici que quedava, en ruïnes, va ser tombat internament i conservant la façana es construí la farmàcia a la planta baixa i habitatge als pisos superiors.

Popularment molta gent al poble ho recorda com a Cine Ideal perquè estava allí situat. Es solien representar obres de teatre i, al principi, cine mut.

Els dos immobles eren propietat de José Nadal Puig, i s’edificaren al mateix temps. En ells es juga amb elements de decoració modernista prenent com a element material la rajola. Cadascuna de les façanes té tractaments decoratius diferenciats.

-L’altre treball és l’actual campanar de l’església parroquial. L’any 1924 preparà un Modernisme a Polinyà de Xúquer, esglesiaprojecte per reformar la torre vella, projecte que no es portà a terme i es va reprendre en novembre de 1931. El rector  va aconseguir unir a l’ajuntament i a diverses entitats locals i junt amb donatius particulars portà a cap l’obra, consistent en la consolidació de l’estructura, recobriment del campanar i alçar aquest afegint un nou cos de campanes i un remat.

 Pascual Bonaventura Ferrando Castells

Pascual Bonaventura Ferrando Castells (1881-1951) va nàixer a Sueca i estudià arquitectura a Madrid l’any 1908.  A les seues construccions mostra un domini de diversos estils i tipologies. estaquen els seus treballs d’influència modernista; destaca el Asilo de los Ancianos Desamparados de Sueca (1909-1919). Per saber més sobre l’autor podeu visitar la pàgina:

http://artnouveau.eu/es/city.php?id=55

 Modernisme a Polinyà de Xúquer, farmacia
 Modernisme a Polinyà de Xúquer, Ferreres
  Casa de la Farmàcia (antic Cine Ideal)  Casa Modernista

 

ANTIC MAGATZEM DEL SINDICAT ARROSSER O DEL CATALÀ

L’antic magatzem del sindicat arrosser està situat entre els carrers Sant Josep (núm. 52) i  Perales e Igual (núm. 51). Fou construït en 1910,  és d’estil modernista en rajola. La façana del carrer de Sant Josep es decorà amb una original cornisa graonada de rajola vista, mentre que el remat de la façana posterior és llisa, sense decoració.antic magatzem del sindicat arrosser

L’edifici fou construït i utilitzat durant anys pel Sindicat Arrosser; després va tindre altres usos fins a convertir-se durant molts anys en un magatzem de taronja conegut com de El Català, sobrenom de la persona que era l’amo del negoci. Actualment  ha canviat de propietari, i el magatzem es dedica a la venda d’adobs (guano)  i productes fitosanitaris. De l’antiga construcció en la qual s’edificaren quatre naus, sols en queda una.

 

Fitxa de recursos turístics: Antic magatzem del sindicat arrosser

NOM DEL RECURS Antic magatzem.
CATEGORÍA Arquitectura.
SUBCATEGORÍA Arquitectura agrícola.
UBICACIÓ Polinyà de Xúquer.
ESTAT  DE CONSERVACIÓ Bo.
ACCESSIBILITAT Fàcil.
ÈPOCA PROPÍCIA DE VISITA Qualsevol època de l’any.
ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN
PROPIETAT, GESTOR
PROTECCIÓ  LEGAL O CATALOGACIÓ

 

Fitxa de valoració del recurs en funció del seu potencial turístic: Antic magatzem del sindicat arrosser

Atractivitat Mitjana
Vulnerabilitat No en té
Disponibilitat Bona
Accessibilitat Bona
Valor educatiu Mig

 

L’ANTIC EDIFICI DE LA CAIXA D’ESTALVIS DE VALÈNCIA

Antic edifici de la caixa d'estalvis de València

El diseny de l’Antic Edifici de la Caixa d’Estalvis de València

L’Antic Edifici de la Caixa d’Estalvis de València es tracta d’un edifici de tres plantes. La planta baixa allotja una entitat bancària, mentre que els dos pisos superiors estan destinats a habitatges. El repertori decoratiu, d’estil neobarroc purista, en concentra a les embocadures de les obertures. Aquestes estàn decorades amb una motllura de pedra artificial amb orelles sobre les llindes. La façana es remata amb un potent ràfec motllurat, damunt del qual es construeix un ampit de rajola amb remat ondulant.

Àlbum de fotos

 

 

LA CASOTA, l’edifici de l’associació Musical Polinyanense

La CasotaLa Casota està ubicada actualment al carrer Sant Antoni núm. 51 és una de les cases més antigues de la població.
Es tracta d’una construcció de tipus agrícola de mitjans del segle XVIII, que respon a l’estructura d’una casa de camp. Actualment és propietat de l’associació Musical Polinyanense. La façana es caracteritza per una gran simplicitat i harmonia en la distribució dels buits; l’accés es fa per una porta dovellada de mig punt. A l’interior destaca un gran corral o pati porticat amb pou, on antigament estava d’estable per allotjar el bestiar, i la pallissa per a guardar-hi la palla. Del pou es pouava l’aigua per abeurar els animals, tant els que feien servir per treballar els camps, com els animals típics dels corrals, gallines i conills.

S’han fet necessàries una sèrie de reformes per a ser utilitzada per la Banda i l’escola de música, que han respectat en tot moment els elements característics i les peculiaritats de l’edifici. Hi ha servei de bar-restaurant i periòdicament s’organitzen activitats culturals.

 

Fitxa de recursos turístics: La casota

NOM DEL RECURS La Casota.
CATEGORÍA Arquitectura.
SUBCATEGORÍA Arquitectura agrícola.
UBICACIÓ Polinyà de Xúquer.
ESTAT  DE CONSERVACIÓ Molt bo.
ACCESSIBILITAT Fàcil.
ÈPOCA PROPÍCIA DE VISITA Qualsevol època de l’any.
ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN Activitats culturals.Escola de música.Servei de bar-restaurant.
PROPIETAT, GESTOR Associació Musical Polinyanense.
PROTECCIÓ  LEGAL O CATALOGACIÓ

 

Fitxa de valoració del recurs en funció del seu potencial turístic:La casota

Atractivitat Alt
Vulnerabilitat No en té
Disponibilitat Bona
Accessibilitat Bona
Valor educatiu Alt

 

AJUNTAMENT

L’actual edifici de l’Ajuntament respon a un projecte de l’arquitecte Julio Trullenque Sanjuan de l’any 1955. Ajuntament de Polinyà de XúquerConstruït al mateix lloc que l’anterior, es pressupostà l’obra en 581.964 pessetes. Fou inaugurat el dia 12 d’octubre de 1958 i l’obra definitiva té algunes diferències respecte als plànols: estava projectat un soterrani que no existeix, l’escala era diferent de la que es va fer finalment o, per exemple, a la façana anava un rellotge sostingut per la figura d’un atlant. El més destacable de l’edifici és l’escala, que fa de nucli central i distribuïdor de l’edifici; com a anècdota cal dir que la barana fou esculpida al lloc per l’escultor local Juan Giner. Amb el pas del temps l’edifici ha anat adaptant-se a les necessitats; les més importants l’ampliació de les oficines municipals on abans estaven els habitatges destinats al secretari municipal i a l’agutzil.

 

Fitxa de recursos turístics: Ajuntament de Polinyà de Xúquer

NOM DEL RECURS Ajuntament de Polinyà de Xúquer.
CATEGORÍA Arquitectura.
SUBCATEGORÍA
UBICACIÓ Polinyà de Xúquer.
ESTAT  DE CONSERVACIÓ Molt bo.
ACCESSIBILITAT Fàcil. Es troba al centre de la ciutat.
ÈPOCA PROPÍCIA DE VISITA Qualsevol època de l’any.
ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN Activitats de tot tipus.
PROPIETAT, GESTOR Ajuntament.
PROTECCIÓ  LEGAL O CATALOGACIÓ

 

Fitxa de valoració del recurs en funció del seu potencial turístic: Ajuntament de Polinyà de Xúquer

Atractivitat Alt
Vulnerabilitat No en té
Disponibilitat Bona
Accessibilitat Bona
Valor educatiu Mig

 

CASA MUSEU DE LA MÀGIA

La Casa Museu de la Màgia es un lloc a Polinyà de Xúquer on trobaràs un fum de rareses. Podràs trobar coses estranyes al museu i gaudir de les representacions màgiques tan per adults com per a xiquets.

 
 
 
C/ Pizarro, 16
Reserves 626 997 620
magic-street@hotmail.com
Pàgina web  
 magia_1

Qué podeu trobar a la Casa Museu de la Màgia

A Polinyà de Xúquer (a 25 minuts de València) La Casa Museu de la Màgia et proposa passar un dia màgic en família. En primer lloc, podem gaudir d’una divertida visita al Museu de la Màgia on, des del primer moment, no deixen de passar coses màgiques:

  • Claus que es mouen soles
  • Culleres que es doblen a la vista
  • Figures que apareixen darrere d’un vidre
  • i moltes sorpreses més.

La visita al Museu es completa amb un recorregut per la galeria d’il·lusions òptiques i rareses, entre les quals podem veure, entre d’altres curiositats, un parell de puces reals (amb l’ajuda d’una lupa!), vestides de núvia i nuvi, amb 300 anys d’antiguitat o deformant miralls, una tradicional atracció de fira gairebé extinta actualment. Després d’això i còmodament asseguts al nostre teatre màgic, amb aire condicionat, gaudiran d’una hora de l’espectacle de màgia més divertit i participatiu en què els nens ajudaran al mag en els seus efectes impactats.

Per visitar el Museu o assistir a les fires és imprescindible fer reserva per telèfon al  626 997 620 o la pàgina www.casamagica.org

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL SANT SOPAR

L’Església Parroquial del Sant Sopar es el punt d’encontre religiós principal a Polinyà de Xúquer. Presenta una decoració sòbria però, al hora, distingida.

Construcció i característiques de l’Església Parroquial del Sant Sopar

L’Església Parroquial del Sant Sopar fou construïda entre els anys 1720 i 1743. Consta d’una nau coberta per voltes de canó, suportada per arcs faixons i pilastres amb contraforts, entre les quals se situen cinc capelles a cada costat cobertes per voltes i comunicades entre si.Església Parroquial del Sant Sopar

En la façana principal la porta està flanquejada per dos parells de pilars assetjats damunt de pedestals. El retaule consta d’un fris amb motius ornamentals en relleu i una cornisa que separa el primer cos del segon. En el relleu que mostra es representa un temple que guarda els símbols de l’eucaristia que apareixen subjectes per àngels, tot això, emmarcat per un arc de mig punt sustentat per pilars i tancat per un retaule sobre pilars coronat per un frontó semicircular, rematat amb dues boles i dues mènsules.

L’Església presenta un segon accés, o accés lateral, en el costat de l’epístola. Es tracta d’una porta llinda emmarcada per columnes. Sobre la porta, hi ha una fornícula on està situada Església Parroquial del Sant Soparuna imatge de Sant Sebastià sobre un pedestal.

La torre del campanar de l’Església Parroquial del Sant Sopar

La torre del campanar, reconstruïda en 1932, s’alça als peus de la part de l’evangeli, amb carreus i maó. Consta de tres cossos: El primer, està format per la torre, senzilla i austera. El segon cos, o cos de les campanes es troba perforat per arcs de mig punt, per guardar les campanes. I el tercer cos o remat està format per una successió de cossos de menys grandària però amb major quantitat de decoració. En aquesta part se situa el rellotge.

L’interior de l’esglesia

L’església té una sola nau longitudinal que presenta un total de sis trams. El cor, tancat per una balustrada, està situat als peus dels cancells. Les capelles laterals es cobreixen amb voltes. Els materials amb els quals es va construir van ser carreus i maçoneria. Destaca el sòcol que separa la nau de les capelles i que recorre l’interior de l’església; de rajoleria valenciana del segle XVIII. També en els graons que donen accés al cor trobem taulellets del segle XVIII. La volta que cobreix la nau està decorada mitjançant pintures murals sobre l’Esperit Sant, l’Adoració de la Sagrada Forma, Crist predicant, Crist sobre les aigües, el Martiri de Sant Sebastià, i Moisès i els manaments.

L’església conserva restes de vidres originals del segle XVIII, també una escultura d’un àngel agenollat d’aquest període.

Les capelles de l’Església Parroquial del Sant Sopar

En el costat de l’epístola es troben les següents capelles: primera capella o capella del Església Parroquial del Sant Sopar, nau centralBaptisme amb presència de frescs representatius del Baptisme de Crist, d’Elena Moreno de l’any 1952. La segona, és l’accés central de l’església. La tercera es decora amb altar i fornícula central on està ubicada una imatge de la Immaculada Concepció. En la part superior de l’altar es troba un llenç amb una representació de Santa Teresa. En la quarta capella, es troba un altar amb una estàtua de Sant Josep i a la part superior pintura de la Sagrada Família. En la cinquena trobem un altar amb la Mare de Déu dels Desemparats, en la part inferior, un sepulcre amb la verge de l’Assumpció, més coneguda com la Mare de Déu d’Agost. En aquesta capella es troba l’accés a la sagristia.

El retaule

El retaule major, estructuralment és neoclàssic però per la ruptura dels frontons i el clarobscur, resulta barroc. Està format per tres carrers, un central i dos laterals. Al carrer central trobem: baix una fornícula amb la representació del Sant Sopar, en la part mitjana una estàtua de Crist crucificat, i en el plànol superior pintura representat el Pare Etern.   Al carrer lateral esquerra trobem una estàtua del Martiri de Sant Sebastià, i al carrer lateral dret, la Mare de Déu del Roser. A l’esquerra del presbiteri se situa la pila baptismal, de marbre, que va ser traslladada a principis dels anys 80 des de la capella del Baptisme.

Les 4 capelles

A l’esquerra de l’altar major trobem en primer lloc, la capella del Cor de Jesús que comunica amb el presbiteri. A continuació, la Capella de la Comunió o del Crist, beneïda en 1696, amb planta de creu llatina i coberta amb voltes de canó i cúpula en el creuer. En l’Altar, un conjunt de la Crucifixió. En el braç dret de l’encreuament d’aquesta capella, els Sants de la Pedra, i en el mur lateral, una pintura d’Elena Moreno representant a Sant Francesc de Paula. En el braç esquerre se situen les estàtues de Sant Cristòfol, Sant Sebastià, un Crist Victoriós, un Jesús quan era xiquet i un quadre de Sant Roc d’Elena Moreno.

Aquesta capella presenta als peus un gran quadre amb la temàtica de l’Últim Sopar, còpia del llenç de Juan de Juanes. Església Parroquial del Sant Sopar, vestíbulDurant la guerra civil espanyola es varen destruir la majoria d’imatges de l’església, i després de la guerra, aquest gran quadre de l’Últim Sopar va presidir l’altar major fins que en 1994 es va fer un retaule nou. El creuer presenta una cúpula sobre petxines.

A la part esquerra de la nau trobem a la primera capella una estàtua de la Mare de Déu del Carme (d’abans de la guerra); i a la part superior una pintura de Santa Rita, també hi ha  un quadre representant a Sant Nicolau de Bari d’Elena Moreno, de 1957.

La segona capella amb imatge de la Mare de Déu dels Dolors, i als seus peus Crist mort dins del sepulcre (urna de vidre). A la part superior una pintura del Cor de Dolors.

Al seu costat la capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. A la part superior pintura del Miracle dels peixos de Sant Antoni.

La quarta capella lateral, altar amb una estàtua de la Mare de Déu del Pilar, als peus una imatge de Santa Llúcia dins d’una urna de vidre. Dalt del retaule hi ha una pintura de Sant Francesc d’Assís.

 Àlbum de fotos

Fitxa de recursos Turístics: Església de Sant Sopar

NOM DEL RECURS Església parroquial del Sant Sopar.
CATEGORÍA Arquitectura.
SUBCATEGORÍA Arquitectura religiosa.
UBICACIÓ Polinyà de Xúquer.
ESTAT  DE CONSERVACIÓ Molt bo.
ACCESSIBILITAT Fàcil. Es troba al centre de la ciutat.
ÈPOCA PROPÍCIA DE VISITA Qualsevol època de l’any.
ACTIVITATS QUE ES DESENVOLUPEN Activitats religioses.Visites.
PROPIETAT, GESTOR Església Catòlica.
PROTECCIÓ  LEGAL O CATALOGACIÓ

 

Fitxa de valoració del recurs en funció del seu potencial turístic: Església de Sant Sopar

Atractivitat Alt
Vulnerabilitat No en té
Disponibilitat Bona
Accessibilitat Bona
Valor educatiu Mig